No hi ha res més abstracte, més irreal que allò que veiem. Tot el que podem veure del món objectiu, com a éssers humans, no existeix mentre no ho veiem i ho entenem. La matèria existeix, naturalment, però no té cap significat intrínsec per ella mateixa, sinó pel significat que nosaltres li donem.
Aquesta proposta busca expressar-se en el terreny de l’emoció, endinsant-se en un llenguatge propi ple de subtileses. Prenent com a punt de partida la mirada, convida a la reflexió sobre la interpretació d’allò que veiem, i de com expressem l’emoció que ens provoca.